El plàning per ahir a la nit després de sopar era vore el documental que TV3 estrenava a tres quarts de dotze -sí, una mica tard-, Camp d'Argelers. Per fer temps, vam vore que el Canal 33 feia a les deu Home, dirigida per Yann Arthur-Bertrand. Tot i que la idea era vore'l sense acabar-lo, perquè ho feia a les 23.35h, la prioritat va acabar canviant, i vam acabar veient Home tot sencer, perquè va ser realment espectacular. Per les seves imatges aèries inèdites de més de cinquanta països, però sobretot per la visulaització de les tragèdies ecològiques i humanes que s'han produït durant els últims anys, sobretot els últims 50, quan s'ha modificat més el planeta que en els 200.000 anteriors. Perquè el 20% de la humanitat disposem del 80% dels recursos, i el 80 % de la gent s'ha de conformar amb el 20% que els queda. Com havíem planejat, tot i que una mica més tard, "Camp d'Argelers", amb algunes imatges inèdites, va explicar les terribles condicions que molts exiliats republicans van haver de passar en aquest camp de concentració. Tot i que, encara els va quedar forces per, quan passaven els avions per fer fotos, aixecar el puny.
1 comentari:
El vaig veure. I em vaig quedar impressionat a causa d'una casualitat d'aquelles estranyes. Ahir, abans de saber que farien el reportatge, vaig penjar un post al meu blog sobre un homenatge que vaig fer dilluns passat als presoners d'Argelers (amb motiu del meu viatge a aquella platja.
I minuts després descobreixo que la televisió catalana projecta un reportatge.
Sembla mentida la mala sort que van tenir les famílies que van anar a parar allà, i la mala llet dels qui els hi van enviar en nom de no se sap quina sagrada ideologia.
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada