Sempre m'ha agradat esciure. Asseure'm davant l'ordinador. Una carícia al teclat, una mirada a la pantalla. Uns suspir profund, ple. Potser alguna tassa de cafè que estarà plena d'alguna cosa que no serà cafè. Per fer ambient. Una llum tènua, càlida. Música de fons sense que sone res en concret, potser, fins i tot, imaginada. La ment en blanc, tranquil·la, escoltant aquell "jo" interior. I la inspiració? Les paraules. Les coses que van passant. La gent, els amics. En realitat, és la vida la que va passant per davant dels ulls, sense avisar, sense parar. I provar d'atrapar-ho tot, i plasmar-ho aquí, en aquella eternitat sempre erròniament desitjada... Només un petit espai, íntim i personal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada