MEMÒRIA HISTÒRICA I USOS DEL PASSAT
Dins del trauma col·lectiu que va suposar la guerra civil, l’impacte de la Batalla de l’Ebre va ser molt important i va generar un dels sentiments més profunds de memòria. No va ser una batalla més: va transcendir les coordenades pròpies per a convertir-se en un mite, del qual es van apropiar tant els vencedors com els vençuts. Va ser així com la memòria de la batalla va fer col·lisionar les memòries col·lectives, la de la cultura de govern versus cultura d’oposició, la de la memòria dels vencedors versus memòria dels vençuts.
En general, en una postguerra, i més si és una postguerra civil, els vencedors no es conformen només amb la mort física dels seus rivals o amb el seu exili. Procuren, a més, esborrar la seva memòria, mitjançant la força de l’aparell repressiu, propagandístic o educatiu, i forcen l’oblit dels que se’n van i el silenci dels que es van quedar. D’aquesta manera, la memòria del vençuts durant pel franquisme es va fer present a l’estranger, en el seu exili particular i simbòlic, en novel·les com Sota el volcà (1941) de Malcom Lowry, en pel·lícules com Centra i diamants (1958) d’Andrzej Wajda, en cançons com El paso del Ebro i Ay, Carmela, que van ser editades durant els anys seixanta per cantants nord-americans com Pete Seeger, Paul Robeson o Woody Guthrie, els quals van transformar la batalla de l’Ebre en un mite de la resistència antifeixista. Aquest últim va ser perseguit als Estats Units durant la guerra freda, tot i que durant els últims anys s’ha recuperat la seva figura.
A l’interior, la seva memòria va quedar reduïda en espais del tot marginals i anònims. Resulta curiós i anecdòtic, però al mateix temps molt interessant i revelador, el monument erigit el mateix 1938 per membres de la XV Brigada Internacional a la Vall Closa en memòria dels seus companys vençuts, enmig de la Serra de Pàndols, fet amb una petita piràmide de tres escalons de ciment. Tot i que els monuments erigits pels republicans durant la guerra foren quasi bé tots destruïts, en el cor d’aquesta serralada, el monument va aconseguir sobreviure al franquisme fins a l’actualitat, fins ha ser restaurat i on s’hi poden apreciar la inscripció del nom dels homenatjats i de la consigna “triomfarem”. El director britànic David Leach va fer una pel·lícula documental sobre aquest monument l’any 2000. Certament, tota una metàfora de la situació política, i on es fa evident un espai de memòria d’absoluta marginalitat, en mig del predomini absolut i incompatible per definició de la memòria franquista fins al final del règim. Uns quilòmetres més enllà, en molts camps de conreu que van ser escenari dels enfrontaments, es van enterrar soldats republicans, com a l’hort de Cardoneta a Móra d’Ebre, on el seu propietari no hi va conrear durant els anys de la dictadura per respecte a la seva memòria, o en un camp de garrofers propers de Benifallet, on una placa recorda “a la memoire de Marcel Savoïa de la XVIe Brigade “La Marseillaise”, tombe pour la liberte sur le front de l’Ebro 1916-1938. A.V.E.R. Cogolin (Var) France 1987.”
Fonts documentals: Santi VILA, Elogi de la memòria. Records, silencis, oblits i reinvencions, Edicions 3 i 4, València, 2005; Edmon CASTELL, Lluís FALCÓ, Xavier HERNÀNDEZ, Oriol JUNQUERAS, Joan Carles LUQUE, Joan SANTACANA, La Batalla de l’Ebre. Història, paisatge, patrimoni, Pòrtic, Barcelona, 1999; A. BESOLÍ, D. GESALÍ, X. HERNÁNDEZ, D. ÍÑIGUEZ, J.C. LUQUE, Ebro 1938, Inédita Editores, Barcelona, 2005.
