dimarts, 22 de desembre de 2009

SÓN ETERNS

Aquell dia de maig que el Barça va guanyar la seva tercera Copa d'Europa, a la tarda, per fer temps abans del partit, vam anar al Museu del FC Barcelona, el que diuen el museu més visitat de Catalunya -sigue bo o dolent, motiu d'orgull per fer-so mirar, però això ja són figues d'un altre paner-. Vam vore la història del club, les 5 copes, la Copa d'Europa del 92 i al Champions del 06, les Recopes i les Copes de la UEFA, les Lligues i les Copes del Rei. Feia patxoca, motiu d'orgull.
Sembla que els museus són aquells llocs que formen part de la història, en que el temps no acaba de passar mai, que res canvia. Però en el cas del Barça, aquest 2009 no ha estat ben bé així: ha estat com en la tecnologia digital, que en poc temps tot canvia molt, que un s'ha d'actualitzar constantment, dia a dia, per no perdre's res. Si aquesta tarda tornés al Museu, ja no seria el que recordo. Hi hauria una Lliga de Campions més, hi hauria una Supercopa d'Europa més, hi hauria una Supercopa d'Espanya més, i hi hauria el Munidal de Clubs. I només ha passat mig any.
Però aquesta història no comença fa mig any, sinó l'estiu del 2008, quan Guardiola va agafar el timó del vaixell i el microfon i va prometre esforç, treball i persistència. El seu mestre Cruyff va dir als seus jugadors a Wembley, quan Guardiola n'era deixeble: "Sortiu i disfriteu". Guardiola va dir la seva versió al mundialet, si voleu millorada "Si perdeu, sereu els millors del món. Si guanyeu, sereu heterns." Paraula de Pep.