diumenge, 27 de desembre de 2009

MARCEL·LINISME A LES TERRES DE L'EBRE: ARA FA 100 ANYS, ARA EN FA 70

Ara fa 100 anys, el 1909, Marcel·lí Domingo fou elegit regidor republicà a l’Ajuntament de Tortosa, fet que s’ha considerat com l’inici simbòlic de l’anomenat “marcel·linisme”, tal com proposà Xavier Pujadas al seu llibre Marcel·lí Domingo i el Marcel·linisme (1909-1939). Però tradicionalment, tant una cosa com l’altra, tant Marcel·lí com el marcel·linisme, han estat oblidats per la història i per la memòria. A destacar només publicacions com les de l’historiador Josep Sánchez, com Marcel·lí que torna, o del mateix marcel·linista Josep Subirats, com Marcel·lí Domingo, per ell mateix. Per això no és estrany que aquest centenari hagi passat sense massa pena ni glòria. A destacar aquest 2009 l’article del periodista Gustau Moreno, “Un segle de marcel·linisme”, publicat al diari a El Punt l’1 de juliol passat.

El republicanisme marcel·linista fou important a les nostres comarques perquè va aconseguir trencar l’hegemonia monàrquica i es consagrà com la força predominant a les Terres de l’Ebre amb l’arribada de la República el 1931. I ho va fer a la zona de Catalunya amb major predomini de les forces dinàstiques, portant una política de masses amb alguns elements de modernitat. Aquest canvi va ser inqüestionablement liderat pel mestre i escriptor Marcel·lí Domingo, tortosí d’adopció, però al mateix temps va comptar amb la imprescindible col·laboració més fidel dels advocats Ramon Nogués, de Móra d’Ebre, i Josep Berenguer; del comerciant Domènec Piñana, del botiguer Joan Benet o del metge Primitiu Sabaté, tots quatre de Tortosa. I al nostre poble d’Alcanar aquest moviment polític fou liderat per Trinitari Colell l’Espardenyaco i Antoni Valls de Palleta, que en van ser els màxims representants.

Ara fa 70 anys, el 1939, Marcel·lí Domingo moria enverinat a Tolosa de Llenguadoc en circumstàncies encara desconegudes just quan el bàndol republicà estava acabant de perdre la guerra civil. Tots els marcel·linistes de les Terres de l’Ebre i arreu quedaven marcats per un doble fet traumàtic: la pèrdua del seu cabdill polític però al mateix temps també la victòria franquista i la inauguració del seu règim de repressió i control. Va ser així com el marcel·linisme i els marcel·linistes de les Terres de l’Ebre es van anar diluint a poc a poc sota una llarga dictadura franquista.

1 comentari:

Lluket ha dit...

Fantàstic apunt Josep! Felicitats!! i Bon Nadal.