dimarts, 25 d’octubre de 2011

TARDA DE TARDOR

Font de la imatge: depsicologia.com
Ara que està començant la tardor de veritat, la del fred, es queda a casa per les tardes posant qualsevol excusa, perquè ja li fa mandra sortir al carrer. Agafa el suplement del domenge que sempre es llegeix el dilluns i s'escalfa l'aigua. Acabarà l'últim sobret de te que li quedava al fons del calaix. Està caducat, però farà vore que no ho ha vist. Es posa Història d'un sofà (Lloc 5) de Feliu Ventura. I asseguda a la butaca, no arribarà ni a la tercera pàgina de la revista, perquè ja li agafa aquella melancolia mal dissimulada que l'assalta a mà armada. Per això s'acabarà el te plantada al costat de la finestra, mig amagada darrera la cortina, espiant l'espai públic. Observant la gent del carrer, que sempre suposarà, erròniament, més feliços que ella. Aquell xiquet que juga amb el tricicle. Aquella parella agafats de la llengua. Aquella anciana esperant al banquet. I s'hi vorà reflectida en tots. 

Però ha estat només un petit moment de debilitat, venuda a la nostàlgia. Per això la seqüència ja deixa el blanc i negre i recupera el color. I es fa un sormiure a ella mateixa que la delata. Ens ha enganyat! I de seguida ja tornarà a estar al peu del canó, com sempre, disposada a menjar-se el món. Tot i que per un moment, ens ha fet creure que, a vegades, només molt de tant en tant, està una miqueta trista.