JO TAMBÉ SÓC -UNA MIQUETA- GRANOTA

Font de la imatge: ara.cat

Vaig començar a sentir a parlar del Llevant ja fa uns quants anys. Va ser en algun llibre de Ferrant Torrent que va caure a les meues mans després que es rodés a Alcanar la pel·lícula Gràcies per la propina, basada en la seua novel·la homònima que havia portat al cinema el seu amic Francesc Bellmunt. Era l'any 1996. De fet, devia ser en aquest mateix llibre. Explicat en les màgiques paraules de Torrent, els meus ulls d'adolescent van trobar fascinant i misteriós aquell equip desconegut de futbol que també vestia de blau-i-grana. Com el meu equip, el Barça, i l'equip del meu poble, l'Alcanar. El Llevant estava a l'ombra del València CF, però havia esta el primer en existir al País Valencià.

Però allí va quedar tot, perquè, en aquells anys, l'equip granota anava perdut entre la segona i la tercera divisió i ningú, o quasi ningú, fora de València, en devia fer massa cas. Però ara farà un parell d'anys, vaig repescar-li el fil. Va ser mig de broma, quan un bon amic meu patia desesperadament per la seua Reial Societat, que es jugava a vida o mort el seu retorn a primera. I jo, per fer-li la conyeta cada dilluns, havia de portar-li la contrària. Amb qui? Amb el Llevant. Al final, tot va anar bé, i la Reial aconseguia l'ascens per la porta gran, sent campió de Segona Divisió. L'acompanyà l'Hèrcules d'Alacant, que quedava segon, i el Llevant, com a tercer.

El retorn a primera, la temporada passada, va començant sent un desastre. Però, quan ningú ja no hi donava ni un duro, contra tot pronòstic, una gran sogona volta va donar-li la salvació. Aquesta ratxa guanyadora ha estat espectacularment mantinguda aquest any quan, després d'empatar els primers partits, ha guanyat consecutivament la resta, derrotant al Reial Madrid i aconseguint el liderat en solitari de Primera -de Primera!-. Aquesta setmana, el meu mite granota ha quedat confirmat amb el gran article de Xavi Sarrià a Vilaweb, que ens parla també de la seua història, dels orígens humils del club i de la Copa guanyada durant la guerra civil i encara no reconeguda per la Federació espanyola. Què més s'hi pot afegir? Poca cosa més. És això, és el triomf dels modestos. I ah, per cert, #ésLlevant.