JO TAMBÉ ET FELICITO, FILL

Et felicito fill! Veig Et felicito fill! per tots els racons perduts de les xarxes socials: pels blocs, pel Facebook, a Twitter, #etfelicitofill. Però, què és Et felicito fill!? Ja em perdonareu la ignorància, però últimament no estic al dia. Començo la recerca com es comencen totes les investigacions poc fonametnades, pel Google, i a la primera entrada hi ha la -ja memorable- web www.etfelicitofill.cat. Però, encara no me'n puc fer la idea del tot. A la segona entrada del cercador hi trobo un altre enllaç, aquest cop sembla més seriòs: és del programa de Rac1, La segona hora. Té diverses entrades d'àudio, que no puc escoltar perquè, on estic ara, no tinc àudio a l'ordinador. Cosa que continua alimentant el misteri.

Però finalment, avui, aconsegeixo lligar caps: veig de reüll esmorzant la contraportada de l'Ara. És aquell cop de sort que sempre fa falta en la recerca. Tot i que encara mig adormit, de seguida em crida l'atenció el revelador article de Quim Morales, que porta per títol un suggerent Et felicito, fill i que ens explica allà on va començar tot en aquest programa de ràdio: "Farà vora any i mig, en el transcurs d'una entrevista telefònica, una encantadora mestressa de la Cerdanya va lloar la tasca de Pep Guardiola com a entrenador blaugrana adreçant-li ben convençuda un "Et felicito, fill!" Automàticament l'equip del programa, amb la complicitat dels oients, va convertir aquella expressió d'enhorabona sincera en la felicitació irònica per excel·lència."

Et felicito, fill. Una d'aquestes frases sortides sense pretensions mediàtiques, des de l'anonimat i la involuntarietat, sense cobrar drets d'autor, però que ràpidament arriba a les masses i s'acaba dient i repetint fins a que, un dia, acabarà passant de moda i es perdrà en l'oblit. Un fenomen difícil d'expliar, com el Perdoneu, però algú ho havia de dir del Polònia o les innombrables frases de l'APM? La verdad és que nunca me había preguntado eso. Perdoneu, però jo també ho havia de dir: Et felicito, fill.