Arribo al quiosc i faig una ullada a les portades dels diaris. N'hi ha de tots els colors: de la dreta fins a l'esquerra. De veteraníssims i d'acabats de parir. En diverses llengües. Tinc preferència per la minoria que escriuren en català: l'Ara, El Punt, l'Avui i El Periódico. Vaig canviant, depèn del dia, per tenir visions diferents. Tot i que m'agrada el resum de la segona pàgina i "La contra" de La Vanguardia. Però, per damunt de tot, hem quedo amb la seva hemeroteca digital, amb documents que es remunten al 1881. De Público crec que en destaca, pel meu gust, les seves pàgines centrals, amb les seccions de ciències i d'història. D'El Punt, la seva visió local. De l'Ara, la seva originalitat, el seu aire fresc i el tacte finíssim del paper. M'abstindré de parlar de l'anomenada caverna mediàtica, sobretot per desconeixensa.
Fullejant-los una mica tots, hem fixo en les diverses plomes que omplen les columnes d'opinió. Com els cracs del futbol i l'star system musical, cadascú amb els seus lletraferits. Busco la fina ironia i l'excel·lència d'un sempre divertit Quim Monzó, que no hi ha dia que no aconsegueixi treure'm un somriue. Admiro la clarevidència i la pulcritud literària de Josep Maria Espinàs. I m'agrada la joventut i la valentia de Najat El Hachmi.
Nota: La font de la imatge és de http://mataroesmou.blogspot.com.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada