CLAUS

Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, una clau és una "peça de metall que, introduïda al forat del pany, és emprada per a obrir o tancar una porta, una armari, una caixa, etc." Sempre m'havien cridat l'atenció aquells escrits que començaven amb una definició. Podíem suposar que l'autor era una persona mètodica i treballadora, que valia la pena llegir, només perquè ja havia fet allò -que sempre fa tanta mandra- d'aixecar-se fins a la prestageria, agafar el diccionari, buscar la paraula per ordre alfabètic i, després, i encara, haver de copiar-la literalment, entre cometes. Ara, en canvi, amb internet, tot és més ràpid. Només s'ha d'entrar a www.diccionari.cat, per exemple, clicar la paraula clau, copiar i enganxar-la. Tot en uns pocs segons. L'esforç és molt menor i el resultat és, exactament, el mateix. Coses de l'avenç tecnològic.
Tot això ve a compte que aquesta és la definició literal de la paraula clau, que també és allò que tots portem per les butxaques o la bossa. I que ens produeix tants mals de caps perdre, sobretot si t'has quedat tancat. Però molt més significatiu i enigmàtic és el seu sentit metafòric. Perquè ara diré una obvietat, però una clau sempre obri un pany, al qual no hi té accès tothom, sinó només qui té la clau en qüestió.
Hi ha gent emminentment pràctica que ràpidament és desprèn de tot allò que ja no li fa servei. Normalment porten clauers amb poques claus. Dos o tres. Quatre, com a molt. No hi pot faltar la de casa, que és la que tothom porta. A la qual s'hi afegeix la del cotxe o la de la moto, si se'n té. I la de la feina, si se'n té, també, que avui en dia escasseja una mica, sobretot entre els joves.
Anant a l'altre extrem, també hi ha gent que porta clauers amb moltes i moltes claus. A més de la de casa seva, té la de casa sa germana i la del veí -per si ells és queden algun dia tancats-. I la de la moto però també la del cotxe. I la del garatge. I la del xalet a la vora de la mar. O la del veler. Aquest serà el clauer o els clauers -pot dividir-se totes les claus en diversos clauers, 2 o 3- d'algú que té molts panys per obrir.

I, pensant en tot plegat, també hi ha qui té un clauers amb moltíssimes claus, més d'una vintena, posem per cas, tot i que no tingui molts panys per obrir. Com en el primer cas, potser només tindrà la clau de casa, la del cotxe i la de la feina: tres. Però és aquell tipus tant romàntic que té moltes claus que ja no obren cap pany: la d'aquella antiga feina que va perdre amb l'arribada de la crisi però que li agradava tant i es sentia molt realitzat. La de la consigna de l'institut. La d'aquella antiga casa que ara ja està en ruïnes però que fa molts d'anys va compartir amb la seva amant. La de la mili. La de la caixa dels records que, fent un trasllat de casa, es va perdre. Però la clau està allí. Perquè, potser algun dia, acabarà recuperant allò que ara no té.

Tot i que no m'agrada escriure coses personals al bloc, confesso que jo només porto tres claus al clauer, tot i que en tinc un segon amb dos. No cal dir que obre cadascuna. Dec ser una persona emminentment pràctica i poc romàntica. O no. I tu, quantes claus portes?