Segon post de la temporada dedicat a Pepet i Marieta, que ha tret nou treball aquest estiu. Que sí, ja ho sabem, que estan Els Amics de les Arts i estan els Manel. I Feliu Ventura i Pau Alabajos. Però Pepet és Pepet, el millor grup que ha sortit de les nostres Terres. Perquè Pepet, com quasi sempre, té raó. Té raó quan titula el disc Qui no plora no mama, frase feta i sàvia de la cultura popular que havia sentit per casa des de menut. Té raó quan diu que "aquí tothom li pega al Vicing, tothom té algun desfici pa oblidar les penes i els maldecaps". I no menys cert és que -com tots vatros-, jo també "sóc un animal, i de lo més normal!". Té raó també quan diu que "me moles que t'he cagues i me moles perquè sí". I la llei de Murfy, que sempre és compleix, i que un grup de científics d'algun país desenvolupat estarà a punt a punt de demostrar! I, què dir, dels "pixapins, pixapins de Barcelona"? Només coses bones! I de "Lo xalet", que tots tenim a la nostra infantesa!? I tot "pujant les costes d'Alcanar", que no té res a veure amb això però que és el meu poble. Passant de la lletra a la música, sempre s'ha lloat la capacitat del grup per combinar estils i tendències del tot diferents. Segons els crítics, ben trobats els tons de twist, swing i funk. Però, no heu trobat a faltar la jota de costum?
2 comentaris:
En quin estil posem a Pepet? Al de festa, no? :)
Ups.. pregunta difícil! Al de festa! Xalera!
Publica un comentari a l'entrada