dimarts, 31 d’agost de 2010

PEP, EL FILÒSOF

Uf!, sort que ja som a 1 de setembre. Ja em moria de ganes d'escriure de nou al bloc. Que consti que he estat escrupolosament fidel a la meva paraula i això està publicat a quarts d'una del primer de mes, tot i que el senyor Blogger digui el contrari. O el senyor Google, que ve a ser el mateix senyor. Però la temptació ha sigut gran i ha anat just: una mica més i trenco el meu autoimposat ramadà particular d'agost, laic i pseudoliterari.
Primer post de la temporada dedicat a Josep Guardiola. Pep per als amics, coneguts, saludats, aficionats i públic en general i anomenat amb encert el filòsof per Zlatan Ibrahimovíc. Si a Madrid van batejar els egos de l'estrella amb CR7, els del president amb el ser superior i els de l'entrenador amb the special one, perquè ens havíem de conformar a Can Barça amb dir-li Pep? -I, perquè ens hem d'acabar fixant sempre, i encara, amb Madrid?-
El filòsof és l'home intel·ligent, que pot veure on no poden veure els altres. És l'home que pensa, però que també fa pensar als altres. És aquell que no desprècia als altres perquè no saben tant com ell, sinó que els admira i els agraeix tot el que li han ensenyat. El filòsof és a qui la gent segueix. És també qui sap distingir allò que es bo d'allò que és dolent. El filòsof és tot això: l'arquitecte, el mestre, el visionari, l'exemple.
Ibra ho va saber veure abans que ningú. És allò que tothom pensa però només algú és capaç de plasmar-ho en paraules. Ara ja tenim el nostre filòsof. No n'havíem tingut mai cap a Catalunya, no? Doncs aquí està. I per molt de temps. Gràcies, Ibra... I gràcies, Pep. Ara ja ets, una mica, més gran.

1 comentari:

Lluket ha dit...

Ibra a pesar del que diguen va deixar gols molt importants i decisius. Tot i això el que més recordarem serà sens dubte el del 'filòsof'.