Tarragona és una ciutat tranquil·la. La gent camina pel carrer sense preocupacions ni presses. Hi vaig viure quatre anys, quan estudiava BUP i batxillerat, que és aquella etapa de la vida en que et pots dedicar bàsicament a treballar poc i viure sense massa preocupacions i amb molt poques presses, per no dir cap. I com que quan ens fem més grans tots tenim molta feina, i si no ens la busquem, un mira amb una certa nostàlgia aquells anys d'adolescència. Perquè ara estem més estressats del que caldria. Per això, quan hi vaig de quan en quan a veure els amics que hi vaig fer -els millors-, deixo les presses aparcades a l'estació, i jo també camino tranqui·lament i sense preocupacions, xino-xano. Sempre he sentit dir que Tarragona és una ciutat petita i alhora un poble gran. És també ciutat patrimoni de la humanitat, és la Tàrraco romana i el Nàstic un bon equip de futbol. És la Rambla Vella i la Rambla Nova, neta i tranquil·la -sense comparacions-, i al final, el balcó del Miracle, que no deixarà mai de ser espectacular.
Sovint però, m'assalta la idea perversa al cap que pot ser tot això de la ciutat tranquil·la només és una percepció meva. De fet, sé del cert que la gent té les mateixes preocupacions i presses que a Alcanar o a Barcelona. Però de quan en quan diuen que pots fer una miqueta de trampes al solitari. Per això, Tarragona sempre serà una ciutat sense presses ni preocupacions. On pots caminar tranquil pel carrer sense que ningú se t'emporti per davant. On fins i tot, pots deixar passar algú que vegis més estressat que tu i fer-li un somriure: "Tranquil/a, no porto cap pressa."
3 comentaris:
Espero que puguem seguir disfrutant durant molt de temps d'estes trobades que et fan tornar als origens, perque de vegades, i sobretot en aquest cas, mirar enrere i reviure es positiu, perque no es mirar enrere, sino mirar endavant per reafirmar qui i com som.
Dessitjant que hi hague un bis ben pronte, a la ciutat tranquil·la o a la que sigue.
Moltes gràcies als dos per per fer possible aquesta ciutat tranquil·la. La retrospectiva com a font per a continuar caminant i vivint la vida... m'agrada aquesta idea. Brindo per un nou, i espero que proper, CdS en qualsevol ciutat on poder transportar la nostra ciutat tranquil·la, us estimo.
Gràcies a vatros, que sou la vertadera ciutat tranquil·la.
Gràcies per compartir les penes, quan ha tocat. Gràcies també per compartir i riure, entre caballs pasturant pel pis, ossos asiàtics i guineus dels boscos catalans. Imaginaris tots, per sort (o no!!) "De nunca, de nunca me habían parao!" he he. "¿Qué pasa, te ríes?"
Publica un comentari a l'entrada