dilluns, 21 de juny de 2010

ALLÀ ON EL MÓN S'ACABA

El tram final de l'Ebre, és d'aigues lentes i estancades. Tot ell és quietud. Es pot vorejar des de la terra ferma peninsular per la seva riba dreta, entrant fins a Sant Jaume, ja a la plataforma deltaica. El paisatge serà marró, serà groc, serà blau o serà verd. Tot dependrà de quan hi vagis, perquè serà terra, aigua, brots tendres o espigues torrades d'arròs. Et seduirà el paissatge, i la seva pau que et transmetrà. Continuant en direcció a la desembocadura, podràs tombar a la dreta cap a la platja del Serrallo, verge. Sense dutxes, sense xiringuitos. Si tens molta sort, fins i tot sense gent. Com si l'home no hagués existit mai. Una de les platges mes privilegiades de Catalunya. Si continues recte, deixaràs l'Ebre, que no veuràs desembocar a la mar, i agafaràs la gola de Migjorn, fins a la platja. A la dreta et quedarà també l'Illa de Buda, declarada Reserva Natural. La podràs vore des del mirador que hi trobaràs, el més alt del delta, Al costat hi trobaràs una de les llacunes deltaiques, l'Alfacada. I al final, la carretera s'acabarà, perquè arribaràs a la mar. Si tornes a estar de sort, i no hi ha gent, només hi haurà el silenci trencat pel fort vent que sempre hi bufa. I et tornarà a envair aquella sensació de pau, com si estesses al desert, lluny de la civilització, com si el món s'hagués aturat. I tindràs la sensació, alhora, que el món s'acaba allí. I t'agafarà un calfred al cos. Perquè el món, s'acaba allí.

2 comentaris:

Lluket ha dit...

Quan anem a descobrir el Delta? Pot ser seria una bona idea casalera... Descobrim el país! :)

Josep Sancho ha dit...

Ei bona idea Lluc! Ja ho proposarem! A vegades les millors coses no estan massa lluny de casa