PER TOT AIXÒ

Mai no guanyarem cap Mundial. Mai no batrem un Record Guiness ni serem els propietaris del millor restaurant del món. Segurament mai no serem aclamats davant de les masses. Mai no arribarem a la lluna ni escriurem unes memòries completes. Mai inspirarem tant algú perquè una cançó arribe a portar el nostre nom. Però tots i cadascun de nosaltres, persones perdudes a l'anonimat, ens mereixem un homenatge.

Per dir bon dia pel matí a aquells que no coneixem. Per haver cregut amb nosaltres mateixos quan ja ningú ho feia. Per haver donat sense esperar res a canvi i haver-ho agraït quan ens ho han recompensat sense que calgués. Per haver consolat al nostre amic i deixar que plorés a la nostra espatlla. Per haver perdonat a aquells que ens han fet mal. Per haver persistit quan les coses es posaven tant difícils. Per no castigar al xiquet que tots portem a dins. Per admirar les virtuts de la gent i saber-ne relativitzar els defectes. Per saber riure cada dia, també de nosaltres mateixos. Per haver arribat al cim de la muntanya i no haver volgut tornar a la plana tranquil·la, sinó buscar un pic encara més alt. Per la paciència, tant necessària. Per haver buscat el camí a seguir i per haver-nos atrevit a caminar-lo. Per haver estimat tant al nostre poble i a la nostra gent. Per llençar-nos al buit sense xarxa. Per no renunciar a continuar sent genuïnament nosaltres mateixos. Per haver arribat a ser feliços.