dissabte, 24 de juliol de 2010

TEMPESTA D'ESTIU

Ahir vaig viure la primera tempesta d'estiu de la temporada. Sempre m'han agradat, des de menut. Sempre, però, que tingués un bon lloc per a protegir-me, perquè si t'agafen desprevingut poden arribar a ser una mica perilloses. Si estàs una mica atent, sempre et podràs aixoplugar, perquè les tempestes d'estiu sempre avisen. Amb més o menys temps, però avisen. Tenen aquest punt de noblesa. Com volent dir, "aneu's preparant, que en breu comença la festa". Si ets un expert, ho pots detectar pels núvols i la configuració del cel. La resta de mortals tenim un sentit comú que ens avisa. Els animals també ho perceben. L'ambient es tensiona. I de cop, comença l'espectacle. Plou molt i molt i cauen llamps i trons. Si és de nit, és fa de dia per moments. Si és una tempesta molt gran, s'emporta tot el que hi hagi per davant, sense comtemplacions. Imparable. Amb tota la força descomunal de la natura. Però el millor encara està per arribar, perquè després de la tempesta sempre arriba la calma. L'ambient ja s'ha destensionat del tot i regna la tranquil·litat. L'ambient no pot està més tranquil. El termòmetre ha baixat uns graus i bufa una brisa refrescant. I acabes la nit embolicat en un llençol, agradablement sorprés, en ple estiu.