Wembley. Allà on va començar tot. Allà on ens vam fer grans. La paraula màgica de la mitologia barcelonista. Abans de Wembey, el Barça era un gran club de futbol però li faltava alguna cosa. Havia guanyat molts títols, tant estatals com europeus. Havia tingut bons equips, com el Barça de les 5 copes. Amb grans jugadors, de Kubala a Maradona i passant per Cruyff. Però, tancant en un discurs de pessimisme i resignació, no acabava de trobar el què. Li continuava fatant alguna cosa.I va arribar l'any 1992 i arribà Wembley. I allà convià tot, en un punt d'inflexió clau de la història del club. Una gran cantera, grans equips, grans entrenadors. Una nova mentalitat -guanyadora i optimista- i una nova manera de fer. Copes d'Europa, una d'arrera de l'altra i diverses lligues consecutives. Pilotes d'or. Fins a guanyar-se l'admiració del planeta futbolístic.
I ara, a 2011, en els millors anys de la història del barcelonisme, torna Wembley. El mite. Un altra vegada. A un nou però encara màgic Wembley. Amb la història per escriure...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada