
Franco acabava morint i arribava la transició, també al Barça. I arribava Maradona. Però el següent títol no arribaria fins a la temporada 84/85, 11 anys més tard, amb Núñez com a president, Terry Venables com a entrenador, i jugadors destacats, com Shuster, Archivald, Migueli o Urruti. L'"Urruti t'estimo!", que immortalitzaria Puyal. Era la Lliga que donaria a l'equip el passi per jugar la Copa d'Europa. Ja se sap, no cal extrendre's molt en aquest punt: arribaria a la final de Sevilla però acabaria perdent miserablement contra l'Steaua de Bucarest a la tanda de penalts.
A partir d'aquí, ja hi ha moltes teles en color i els ulls de qui us ho explica ja ho han vist per contar-ho. També segurament els vostres per recordar-ho. Que us haig d'explicar? Però som-hi! Un no tant jove holandès, Johan Cruyff, arriba a l'aeroport de Prat. Formarà un equip que acabarà agafant el nom de Dream Team, amb jugadors com Laudrup, Stotxkov, Koeman, Guardiola o Bakero, que guanyarà 4 lligues seguides, del 91 al 94, amb Tenerifes i penal fallat de Djukick a Riazor. I la Copa d'Europa. La primera. La de Wembley. La del gol de Koeman. Aquell equip imposaria una manera de jugar, un 3-4-3, un estil, una identitat.
Arribaria també un altre holandès, Louis Van Gaal, que al final de la dècada guanyaria dues Lligues més, al 98 i al 99. Ho faria també des de l'escola holandesa de l'Ajax, amb un 4-3-3, però amb un estil diferent, més metòdic, més disciplinat. Ho faria amb Rivaldo, Figo, Kluivert i Luis Enrique al capdavant.
Però que us he d'explicar? Seria un altre holandès, Frank Rijkaard, amb un altre president, Joan Laporta, qui recuperaria la idea del Dream Team i guanyaria dues Lligues més, la del 05 i 06, amb Ronaldinho, Samuel Eto'o, Puyol, Deco i Xavi. I la Champions de París. La segona. I arribaria la tercera amb Guardiola, ara com a entrenador, la de Roma. Que us he d'explicar? I Messi. I Iniesta. I el Mundial de Clubs. I les 6 copes. I l'última Lliga, la vintena de la història. L'admiració del planeta futbolístic. L' excel·lència. Quasi quasi, la perfecció.
Posts documentats a partir de la viqui i el programa Recorda, Míster, de Barça TV.
A partir d'aquí, ja hi ha moltes teles en color i els ulls de qui us ho explica ja ho han vist per contar-ho. També segurament els vostres per recordar-ho. Que us haig d'explicar? Però som-hi! Un no tant jove holandès, Johan Cruyff, arriba a l'aeroport de Prat. Formarà un equip que acabarà agafant el nom de Dream Team, amb jugadors com Laudrup, Stotxkov, Koeman, Guardiola o Bakero, que guanyarà 4 lligues seguides, del 91 al 94, amb Tenerifes i penal fallat de Djukick a Riazor. I la Copa d'Europa. La primera. La de Wembley. La del gol de Koeman. Aquell equip imposaria una manera de jugar, un 3-4-3, un estil, una identitat.
Arribaria també un altre holandès, Louis Van Gaal, que al final de la dècada guanyaria dues Lligues més, al 98 i al 99. Ho faria també des de l'escola holandesa de l'Ajax, amb un 4-3-3, però amb un estil diferent, més metòdic, més disciplinat. Ho faria amb Rivaldo, Figo, Kluivert i Luis Enrique al capdavant.
Però que us he d'explicar? Seria un altre holandès, Frank Rijkaard, amb un altre president, Joan Laporta, qui recuperaria la idea del Dream Team i guanyaria dues Lligues més, la del 05 i 06, amb Ronaldinho, Samuel Eto'o, Puyol, Deco i Xavi. I la Champions de París. La segona. I arribaria la tercera amb Guardiola, ara com a entrenador, la de Roma. Que us he d'explicar? I Messi. I Iniesta. I el Mundial de Clubs. I les 6 copes. I l'última Lliga, la vintena de la història. L'admiració del planeta futbolístic. L' excel·lència. Quasi quasi, la perfecció.
Posts documentats a partir de la viqui i el programa Recorda, Míster, de Barça TV.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada