SIBERIANA

photo credit: Máximo Ciotta via photopin cc

El fred que ha travessat mitja Àsia i tota Europa per arribar fins aquí impacta sobre el seu rostre com una daga freda. I té la sensació que la cara se li talla en mil trossos que no podrà recuperar mai. Té l'enyor de la neu, però en aquesta maleïda ciutat només fa fred. I s'amaga sota l'abric, com una manta gruixuda d'hivern. Però el fred que porta el vestit de l'humitat ja li ha entrat ben endins, i ara ja no el pot fer sortir. Ni amb una invocació dels déus polars podria matar aquell esperit maligne. 

La caminada és llarga i el sol ja se'n va. Està sol al carrer desert. I creu que no podrà arribar, que les cames ja no li responen. Per això entra a una taverna i demana alguna beguda d'aigua bullint. Acarona la tassa amb les dues mans. Allò el reconforta: no li cal ni beure. I el caliu del local. I l'escalfor de la gent. I la conversa intrascendent del cambrer. Amb el guant que encara no s'ha tret treu el baf del vidre de la finestra. Cau, tímit i lent, el primer floc de neu.