DE #FACEBOOKS, @BLOCS I /TWITTERS

Tot va començar a la facultat, amb aquell anacrònic @campus.uab.es -encara no hi havia .cat, estem parlant de la prehistòria d'internet-, inoperant, que al final ningú utilitzava perquè tothom ja s'anava creant el seu propi correu electrònic personal. I el professor/a de torn preguntava: "t'ho envio al de la universitat?", "no, no, al personal." I del Hotmail al Gmail, que "té el magatzem més gran i es poden cercar missatges." Després el bloc, a poc a poc, mica a mica, experimentalment, donant-li forma. Que volia ser un respectable bloc d'història i al final no hem pregunteu, perquè encara no se ben bé què és. I més tard el Facebook, en contacte amb els amics en la distància i retrobant velles glòries perdudes per els comarques. Fotos, comentaris, enllaços, "M'agrada"... I ara el Twitter, piulant piulades i passant-les pel Facebook, que no quede. I, encara, l'alter ego, el Facebook del bloc. I -perquè no?- el Twitter del bloc, #cronicaduntemps. "Una estragègia global 2.0", com deia aquell gurú en aquella xerrada. Són aquelles frases que sonen tant bé i que sempre se't queden, tot i que al final no saps ben bé si servirà per alguna cosa. I al final, penses, "i ara què?". I fas una mirada endarrera, i veus tot això, que ha canviat tant en tant poc temps. I el que vindrà! I intentes imaginar el futur. Però tu -ni ningú- té ni la més remota idea del que ens espera. Amb una mica de sort, algú es llegirà aquestes quatre línies perdudes d'aquí uns anys i vorà això dels blocs, del Facebook i del Twitter com molt antic, quasi en blanc i negre. Ells ja estaran pensant en altres coses.

Font: la imatge és de jbschp.blogspot.com.