dimecres, 17 de novembre de 2010

POUS I COROS

Era jo molt menut quan es va celebrar al nostre poble el I Congrés d'Història d'Alcanar el 1889, coincidint amb el 750è aniversari de la població. Aquesta bona pensada va tenir continuïtat i, una dècada més tard, l'any 2000, es va celebrar el II Congrès.
Durant aquells mateixos anys, havia sentit moltes vegades aquella famosa frase que sempre m'havia quedat rondant pel cap: "Quan s'ajunten tres canareus, fan un pou. Quan es troben tres falduts, fant un coro de cantar." Era així com la cultura popular comarcal reconeixia el caràcter fonamentalment pagès d'Alcanar i la vocació cultural d'Ulldecona. Eren unes paraules dites i escoltades al meu poble sense resignació ni enveja, ans al contrari. Com una cosa natural i certa i, fins i tot, amb un punt d'orgull. Perquè ningú sap treballar la terra en aquesta comarca com ho han fet els canareus i les canareves.
Recordo també les molt més recents paraules de Josep Sánchez Cervelló en la inauguració del III Congrés d'Història celebrat aquest cap de setmana, que venia a dir que cap poble de les Terres de l'Ebre podia celebrar un III Congrés local, i ben pocs de tot Catalunya de la dimensions d'Alcanar. Recordo també les paraules sentides per cada cop més gent, reivindicant la potencialitat cultural d'Alcanar, un poble amb dues bandes de música, dues revistes locals, una biblioteca que és de les més potents del territori i un teixit associatiu digne d'admirar. Però que a vegades no ha tingut la suficient autoestima per a dir-s'ho a ell mateix. I creure-ho.
Durant aquests mateixos anys, els canareus han continuat treballant la terra com ningú. Però també han continuat fent congressos d'història. Per totes dues coses se'n poden sentir ben orgullosos. Pous, però també coros.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Petita errata, mira si pots canviar l'any del primer congrés.

Tema principal del comentari: em sento orgullós de ser canareu per n'estes (i moltes d'altres que ara no venen al cas) virtuds del nostre poble que t'han motivat el tema d'esta publicació, i més concretament en l'ambit cultural. Vaig ser membre durant molts anys, encara que es una d'estes coses que no arrives a dixar mai, d'una de les bandes del poble, la Canareva, o mal-ditament la marrón. I es una d'estes coses que cuan les recordes sempre et venen memòries alegres i de creixement en tots el sentits. Per lo cual, abreviant lo cuento, brindo per tots aquells que seguiu aportant algo al creixement cultural del poble. Salut a tots.

Peter Martin

Rosa ha dit...

Si individualment creiem la nostra potencialitat col·lectiva, el poble creixerà culturalment, però també en tots aquells àmbits que ens proposem.

Gràcies, però, per recordar-nos-ho.

Rosa

Anònim ha dit...

La cultura d'un poble la formem els mateixos habitants en el nostre dia a dia...i jo em sento orgullosa de ser canareva i mai em cansaria de fer tot allò que sigui bo per al meu poble com és: mantindre tradicions i fer cultura...entre tots podem fer que el nostre poble sigui enveja per la seva riquesa cultural, proposem-mos-ho! xd.

Anònim ha dit...

Per cert, Josep, la del comentari anterior sóc jo...Mercè Esteller, xd!

Lluket ha dit...

Això de fer-li un perfil FB al blog triomfa! Excel·lent post, per cert. El poble creix amb la cultura, i ara per ara, Alcanar creix molt.

Josep Sancho ha dit...

1000 gràcies companys i companyes per les vostres paraules al bloc i al facebook, que animen molt a continuar endavant!!! Una abraçada!!! :)