dissabte, 11 de setembre de 2010

MILANO


Diuen que si vas de Torí a Milà, a Torí no has de dir que vas a Milà i a Milà no has de dir que vens de Torí. És això de les grans rivalitats entre ciutats, que des de fora no s'entén massa però des de dins es viu amb tota la passió que es mereix.
Milà forma part d'aquell selecte grup de ciutats que no són la capital del seu país però ni falta que els fa, perquè sense ser-ho, ja actuen com a tal. Milà és la capital econòmica d'Itàlia. I és la capital europea de la moda, només en competència amb París. El tòpic diu que els milanesos i les milaneses caminen orgullosos pels carrers del centre de la seva ciutat, ben pentinats i exhibint les seves millors gales, amb trage i corbata ells, amb vestit elles, i amb la mirada d'agradar-se a un mateix. El tòpic sempre és el tòpic, però a Milà el tòpic s'aproxima molt a la realitat. Igual d'orgullosa com els seus ciutadans s'alça l'espectacular catedral sobre la Piazza del Duomo al mateix centre de la ciutat. I igual de sobèrvia, a la mateixa plaça, la galeria Vittorio Emanuelle II. Més modestament circulen els nombrosos tramvies pels carrers del costat, sense parar, un darrera l'altre. Li donen una pinzellada més entranyable i quotidiana. Alguns més nous i moderns. D'altres de molts antics, i te'ls pots imaginar quasi en blanc i negre.


1 comentari:

Lluket ha dit...

Josep, gaudeix del viatge, i felicitats per anar trobant estes estones per descriure'ns l'experiència! Salut i records!

PD: La Diada molt bé! ;)