dimecres, 22 de setembre de 2010

ALCALÁ DE HENARES


Tot i que ara estigui ben bé el mig de la ciutat, la Puerta de Alcalá era una de les antigues portes que donaven l'entrada a l'antiga vila de Madrid. En direcció contrària, s'agafava el camí d'Alcalá que, algunes desenes de quilòmetres enllà, conduïa cap a Alcalá de Henares. Per aquells anys hi va néixer un tal Miguel de Cervantes, a qui això d'agafar la ploma i el tinter l'inspirava i es va fer famós per escriure, entre d'altres, El Quixot. Hi ho devia fer bastant bé, perquè durant molts i molts anys, ha estat de lectura obligatòria a l'institut, fins avui. O almenys, ho era quan jo hi anava.
Alcalá és també coneguda i visitada per la seva antiga i famosa Universitat, fundada pel Cardenal Cisneros, i per ser actualment ciutat Patrimoni de la Humanitat. Però més enllà d'aquesta i altres coses, Alcalá sempre anirà lligada al nom de Cervantes. Primer, perquè van tenir la sort de que nasqués allí. I després han estat prou intel·ligents per montar la paradeta al seu voltant. Com ha de ser. Personal i anecdòticament, Alcalá sempre m'havia fet gràcia, perquè la gent l'havia confós sovint amb el meu poble. "D'on ets tu?", "d'Alcanar", "d'Alcalá?", "No, d'Alcalá no, d'Al-ca-nar."
Recordo també quan fa uns pocs estius vaig estar a l'idíl·lic poblet anglès d'Stratford-Upon-Avon, on va néixer William Shakespeare pocs anys anys després de Cervantes. I on també van aprofitar-ho per montar el xiringuito. Com ha de ser. Seguint la ruta, haurem de tornar a València, on va néixer Joanot Martorell bastants anys abans que Shakespeare i Cervantes. Perquè, allí també han montat la paradeta del seu escriptor, com ha de ser?