dissabte, 29 de maig de 2010

VIURE SENSE

A la vida hi ha moltes coses imprtants, que formen part de nosaltres mateixos. D'altres de fonamentals, que són nosaltres mateixos. Al seu costat, n'hi ha que en podríem prescindir i continuar vivint perfectament. I n'hi ha d'altres que fins i tot ens en voldríem desprendre. D'altres que hauríem de.
Podríem viure sense els nostres vicis/hobbys? Segurament, ens costaria una mica, peró sí. Podríem viure sense els caps de setmana? Evidentment, ens costaria molt més, però pot ser ens hi podríem acabar acostumant. Podríem viure sense música...?
Podríem viure sense escotar, de quan en quan, Creep de Radiohead, Friday I'm in love de The Cure, What's up de 4 non blondes o Fetixista de Pepet? Rotundament, no! No podríem viure. Ni tant sols, sobreviure! Evidentment, les quatre cançons canvien segons la persona, i dins la mateixa persona, van canviat durant el temps i depenen del moment. Però sempre hi són. Estan allí. Acompanyant-nos. Quan les escoltem o simplement quan les xixiuegem.
Aprofito aquest petit espai per a reivindicar la cançó de Fetixista de Pepet i Marieta, que ha estat pseudocensurada a molts llocs per no ser políticament correcta, o parlant més clar, degut a les seves elevades dosis de sexe no convencional i drogues vàries. Es la típica cançó que no sentirem mai per la ràdio, per exemple. La qual cosa és una injustícia, perquè, almenys per a mi, és el millor tema del grup del Sénia, i de llarg. Per cert, no he enllaçat la cançó perquè "el usuario ha suprimido este video", segons Youtube. Doncs això.