NOVES LLETRES

Les bones lletres no sempre han de venir dels escriptors de renom, dels poetes consagrats o dels rockstars. Les bones històries no necessàriament han de ser espectaculars. Diuen que no sempre s'ha d'escriure per impressionar, sinó més haviat per a arribar a la gent. Diuen també que el bon art no és complicat, sinó senzill. A vegades, la bona confitura, està al pot petit. Com Iturralde González, dels emmergents Estúpida Erikah:

"En Ramon ha sigut soci amb dret a seient des dels cinc anys

i l'Antònia sempre hi anava amb l'avi Miquel.

Han passat per Les Corts, el Camp Nou, han comprat una tele en color;

han menjat arròs cada dia esperant que els temps fossin millors.

Gelats a la Rambla i quan ella es despistava... ell apareixia amb un ram de flors.

Són dos joves que ja fa molt temps complien les seves noces d'or.

Un tramvia de tarda els tornava a casa desprès del futbol

els problemes de cor d'en Ramon van en taxi i costen un ronyó.

Però recorda petons i mirades en un embalat de Canet de Mar;

els gols d'en Kubala, piromusicals;

matins a l'església, mocadors al camp, i quan duien els nens, que ja s'han fet grans,

una lluna de mel vora el mar.

I a nostre Senyor li demana que se l'endugui a ella primer,

que ja es queda ell passant els dies més tristos.

I ara que amb suavitat la pren de la seva petita mà, es pregunta si ella també esta pensant:

- el millor de ser del Barça és ser-ho al teu costat.

Van a buscar els nets a l'escola, en Jordi i la jove treballen fins tard,

la Cristina a Dublín va marxar amb un pigat, després d'un estiu plegats.

Aquest Barça és de por i el Madrid punxa a Tenerife,

gol d'Iniesta, Obama, calçots, cava per tothom.

En Ramon és un fan d'en Puyal, d'en Xavi i la Norma Duval,

i l'Antònia plora la mort a la guerra del seu germà gran.

Però recorda el desig i rialles en un embalat de Canet de Mar,

quin home en Migueli, focs artificials.

Estrelles de cine, gronxadors al parc, i quan duien els nens, que ja s'han fet grans;

una lluna de mel vora el mar.

I a nostre Senyor li demana que s'endugui al seu home primer,

que ja es queda ella passant els dies més tristos.

Ara que em suavitat la pren de la seva petita mà, es pregunta si ell també esta pensant:

- el millor de ser del Barça és ser-ho al teu costat.

I tu i jo que som joves i ens queden uns anys

potser si és tonteria creure que també estas pensant...

que el millor de ser del Barça és ser-ho al teu costat."