Escoltant la ràdio, fullejant el diari, mirant la tele o navegant per internet es veuen catàstrofes humanitàries contínuament. A vegades es conten per desenes i centenars de morts. A vegades, per milers. Quasi cada setmana, es pot veure com es fa l'harakiri a la musulmana un suïcida de l'Iraq, l'Iran o el Pakistan i mata en un atemptat a uns quants compatriotes seus. La qual cosa només dona per a una columna petita al diari de torn i per una falca curteta a la ràdio. Quan això ha passat a occident, per exemple a Nova York, a Londres i a Madrid, ha agafat una força mediàtica màxima, que ha fet corre rius de tinta i ha durat setmanes, mesos i fins i tot anys. Es perquè als països rics una desgràcia així només passa molt de tant en tant i als països pobres pot ser el pa de cada dia? Es perquè l'occidentalisme dona més rellevància a allò que passa a occident que allò que passa "a la resta" del món? O pot ser perquè una vida humana de Kandahar no té el mateix valor que una de Washington?
Uns milers de morts del 3r món només són notícia de vertitat quan la cosa és tant espectacular com un terretrèmol a Haití o un tsunami a Indonèsia. La gran paradoxa arriba però a l'Àfrica, quan milions i milions de persones moren de fam i de SIDA contínuament. Però això, ni passa a la civilització, ni és espectacular, ni és notícia, perquè passa cada dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada