SALAMANCA (l'arxiu: els "papers")

Durant la guerra civil (1936-1939), Franco va elavorar a Salamanca un servei d'informació i documentació que li va servir per a controlar, reprimir, depurar i executar els republicans, socialistes, comunistes, anarquistes, sindicalistes o maçons que s'havien oposat al cop d'Estat militar i a l'establiment del règim franquista.

No va ser fins a la mort del dictador i l'inici del procés de transició, que aquest fons va passar a ser de consulta pública, com a "Sección Guerra Civil" de l'Archivo Histórico Nacional. Anomenat posteriorment Archivo General de la Guerra Civil Española, ha anat evolucionant el seu nom fins a fer-se dir actualment Centro Documental de la Memória Histórica.

I es precisament en aquest context, de normalització democràtica, que el govern de Catalunya, amb un ampli suport de la societat civil catalana i de la comunitat historiogràfica, va reclamar la devolució del que s'ha acabat denominant "papers" de Salamanca. Cosa que s'ha fet en part a partir de la llei de restitució dels "papers" en algunes remeses de caixes i que es continuarà fent durant l'any 2010. I cosa que ha aixecat, més enllà dels arguments tècnics i documentals que cadascuna de les dues parts afectades legítimament poden posar al damunt de la taula, el discurs catalanofòbic de fons impulsat des de sectors polítics, enpaçalats per l'alcalde de la ciutat sota el lema "por la unidad del archivo", i de sectos mediàtics, com la Gaceta de Salamanca, que publicava en portada un dia de mitjants setembre -no puc adjuntar la referència perquè a l'hemeroteca d'aquest diari només es pot vore des de 6 dies abans-:"Investigadores catalanes manejan a su antojo los fondos del archivo." I és fonamentalment un discurs catalanofòbic perquè, si hi ha documentació d'aquest fons que ha d'anar a parar a Madrid, per exmple, no és motiu de portades de diaris, ni de campanyes mediàtiques ni polítiques, ni de difamacions ni de calúmnies.

El tema de fons és aquí com entren uns documents a un arxiu. Si ho fan mitjançant una donació, familiar per exemple; si ho fan mitjançant una compra-venda, si ho fan per un traspàs administratiu o institucional o si ho fan, com és el cas, mitjançant un expoli. És a dir, que, per exemple, un grup de militars, que han fet un cop d'Estat contra un govern democràtic, han entrat tirant la porta a terra a cases particulars, casals, ateneus, centres, seus de sindicats, de partits polítics i d'institucions públiques, i hi han agafat tot tipus de documentació, com ara cartes, telegrames, carnets d'afiliació, actes o estatuts. En aquest cas, sembla lògic, i sobretot democràtic, que els seus legítims propietaris, puguin recuperar el que els pertanyia i els fou arrebatat. Com també sembla igulament lògic que, en cas que no hi hagi cap sol·licitud de reclamació, puguin romandre a l'Arxiu on estan.