dissabte, 26 de setembre de 2009

SALAMANCA (la gent)

Només per a un sector molt minoritari de gent de Salamanca un català és una cosa extranya, aliena, com d'un altre planeta. I més si és un català que està allà per anar a l'arxiu de la guerra civil, llavors pot ser fins i tot perillòs. Sense coneixe'l de res, li poden preguntar que pensa de l'Estatut, del finançamant, i evidentment del trasllat dels "papers" a Catalunya.
Però per això mateix, com que es tracta només una minoria, la major part de la gent tracten a un català a Salamanca d'una manera normal, com tractarien a un surcorerà, a un senegalès o un moscovita, o als nombrosos estudiants estrangers que hi estan. Per això, no el jutgen pel lloc on ha nascut, sinó pel que diu i pel que fa. Per això també, alguns fins i tot el reben amb un somriure als llavis, amb una mirada oberta, sincera i hospitalària.
Però el català a Salamanca també es troba catalans -els hagués trobat també si hagués anat a Corea, al Senegal o a Moscou-. Se'n troba al pis que comparteix, investigant a l'arxiu i se'n troba treballant-hi, d'arxivers. Per tot això el català a Salamanca s'hi troba molt bé, perquè la catalanofòbia -que existeix- és només d'uns quants.