Vam créixer escoltant a casa nostra cantautors com Lluís Llach, Raimon o Ovidi Montllor en cintes de cassette dels nostres pares. I ho vam fer als 90, bastants anys més tard d'aquells anys 60 en que per les Amèriques havien començat a sonar amb força cantautors com Bob Dylan o Víctor Jara. Ara, acabant la primera dècada 2000, ja som més granets quan escoltem a Feliu Ventura, Cesc Freixas o Pau Alabajos. Amb tot, 40 anys més tard, el missatge del cantautor continua sent el mateix, entre l'esperança i l'enyorança del rebel. Dissabte a les 9 vorem a Pau Alabajos amb Lo Casal Aixumara a la cisterna del Vall d'Alcanar. "En companyia d'abisme."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada