De vacances a Sète (amb memòria)

Hem estat uns dies de vacances a Sète, població costanera mitjana del Llenguadoc. Terra de bons vins i, just al costat de l'Etang de Thau, de bo i econòmic marisc, especialment ostres. Hem aprofitat per visitar també la ciutat gran que hi havia a la vora, Montpetller, i la Camarga, el delta del riu Roine. Que consti aquí que és millor el de l'Ebre. Ha estat un viatge curt però intens.

Tot i que la intenció de l'escapada era desconectar de tot, creuant la frontera per la Jonquera, no vaig poder d'estar-me de pensar que, ara fa 70 anys, milers de vençuts de la guerra civil van fer la mateix viatge en cotxe, en camió, en carro o a peu, per la carretera o pel mig de les muntanyes. Morts de fam i morts del fred, aquell hivern del 1939. Molts sense saber quin era el seu destí ni quan tornarien. Molts no hi van tornar mai. Alguns van anar també a parar a Sète. Sort que nosaltres, 70 anys més tard, hi hem anat de vacances.