Tot i que feia molts anys que els llops s'havien extingit a la comarca, dissabte a la nit, encara amb la lluna mig plena, es van tornar a sentir els seus udols a la Galera. Es van sentir, per fi, els crits. Els crits que, amb la ceguesa i amb l'angoixa, encara no s'havien sentit mai. Per fi vam entendre el que deia la cançó. I ens va tornar a arribar la força d'aquells que, dels crits, fan cançons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada