La Lliga que el Barça acaba de guanyar ha estat la vintena de la seva història. N'ha guanyat moltes durant els últims anys, 10, la meitat, durant les dues dècades prodigioses que han anat del 1990 al 2010. Una lliga cada 2 anys, un 50%, que no està gents malament.
Per això, els que comencem a tenir memòria històrica i ha recordar coses durant els anys 90, ens podem considerar uns autèntics afortunats. Som la generació que sempre hem vist guanyar al nostre equip.
Per això, els que comencem a tenir memòria històrica i ha recordar coses durant els anys 90, ens podem considerar uns autèntics afortunats. Som la generació que sempre hem vist guanyar al nostre equip.
Però a Can Barça no sempre han passat anys de vaques grasses. Va començar bé, però, ja que es va adjudicar la primera competició de Lliga, la temporada 1928/29, a les acaballes de la dictadura de Primo de Rivera, amb Josep Samitier com a jugador destacat. Fou Primo de Rivera el mateix dictador que havia clausurat el camp del Barça una anys abans.
La dècada republicana dels anys 30 no li va ser massa favorable, ja que no va ser fins als anys 40, ja sota el franquisme, que va repetir nous trioms, a les edicions 44/45, amb Samitier com a entrenador, i a les del 47/48 i 48/49, sota la presidència d'Agustí Montal. La següent dècada també fou bastant bona, amb dues Lligues guanyades dos anys consecutius, els 51/52, ja amb Antoni Ramallets a la porteria i Ladislau Kubala com a gran figura, que repetiren triomf a la 52/53, i fou recordat com el mític equip de les 5 copes. Més tard al anys 58/59 i 59/60, es repetí, amb Helenio Herrera a la banqueta, HH, i encara amb Kubala com a jugador. Com diu la llegenda, Kubala deixà petit el camp de les Corts, cosa que portà a pensar que s'havia de tenir un camp nou. Un Camp Nou digne dels grans jugadors.
La dècada republicana dels anys 30 no li va ser massa favorable, ja que no va ser fins als anys 40, ja sota el franquisme, que va repetir nous trioms, a les edicions 44/45, amb Samitier com a entrenador, i a les del 47/48 i 48/49, sota la presidència d'Agustí Montal. La següent dècada també fou bastant bona, amb dues Lligues guanyades dos anys consecutius, els 51/52, ja amb Antoni Ramallets a la porteria i Ladislau Kubala com a gran figura, que repetiren triomf a la 52/53, i fou recordat com el mític equip de les 5 copes. Més tard al anys 58/59 i 59/60, es repetí, amb Helenio Herrera a la banqueta, HH, i encara amb Kubala com a jugador. Com diu la llegenda, Kubala deixà petit el camp de les Corts, cosa que portà a pensar que s'havia de tenir un camp nou. Un Camp Nou digne dels grans jugadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada