dimecres, 1 de juliol de 2009

SER JOAN FUSTER

Ahir a la nit, la primera nit de juliol, una d'aquestes nits extremadament caluroses d'estiu, sentiem per la finestra, en la distància, els ecos del conert d'U2 al Camp Nou. A la tele, repetien el 2 a 6 del Barça al Bernabéu, i tot i que sempre és un plaer vore i recordar un partit així, vam acabar veient al Canal 33 el documental Ser Joan Fuster. Crec que la nostra generació, que som prou joves per no recordar-lo en vida, hem sentit parlar d'aquest destacat personatge, sens dubte un dels grans intel·lectuals catalans del segle XX, però no se'ns han explicat moltes coses. Joan Fuster (1922-1992) fou, a més de crític literari, assagista o poeta, historiador. I segons historiadors destacats com Josep Fontana -que també participava i donava la seva opinió sobre el personatge al documental-, sense forma part de l'academicisme universitari convencional, Fuster va fer també aportacions interessants a la historiografia. Sens dubte, un dels seus llibres més destacats va ser l'assaig històric Nosaltres, els valencians. Crec que, al costat de fets molt importants com aquests i d'altres, Fuster és un d'aquells personatges que animen a continuant endavant, per exemple a escriure en un petit i modest bloc com aquest. El documenal, amb aportacions de diversos especialistes de diferents camps de les ciències socials, i fins i tot del propi protagonista, narrava també la seva vida, que va passar a la seva Sueca natal. Com en aquelles coses que hom ja sap que estan escrites tot i que desitja que no arriben al final per a que no s'acaben mai, va acabar morint l'any 1992. Per la mateixa regla de tres, tot i que el consol fos poc, el Barça va tornar a guanyar 2 a 6 al Bernabeu. I al final, ja no se sentien els U2 per la finestra.

1 comentari:

Lluket ha dit...

Fantàstic, poc més a dir.

Ser valencians és la nostra manera de ser catalans.