L’anomenada “guerra del futbol” oberta entre Prisa i Mediapro ens beneficia a nosaltres, els espectadors. Almenys, podem veure més partits en obert. I això és d’agrair, sobretot ara que a Can Barça lliguen els gossos amb llonganisses. Almenys, de moment. Al menys de moment, el Barça i la guerra del futbol. I ja està bé, sobretot això de la guerra, ja que en els últims anys hem anat perdent qualitat televisiva, més que res pel que respecta a la publicitat, que ha anat en augment progressiu. Només faltaria que posessin anuncis dins els tres quarts d’hora d’una part del matx. Si abans en una pel·lícula hi havia anuncis de 3 o 4 minuts, ara són d’un quart d’hora, si no més. Segurament una variable alhora de decidir-se a mirar una pel·lícula, i arriscar-se a intuïr-ne la seva qualitat, és el temps de publicitat.
Sobre les pel·lícules, és d’agrair l’oferta que en fan cadenes més “petites”, com 8tv o Btv. No ofereixen cap estrena, però segurament aquí està la gràcia de la qüestió. Emeten pel·lis de ja fa uns quants anys, dels 80 i 90, sense massa publicitat, com a molt amb els 3 o 4 minuts de rigor, i amb una mica de sort amb versió original. Per al meu cas, havent nascut a principis –mitjants- dels vuitanta, sense haver vist molt dels clàssics d’aquests anys, i amb una cultura cinematogràfica més aviat justeta, és força interessant. Fa poc van fer Una història del Bronx, dirigida i interpretada per Robert de Niro. Però suposo que el millor de tot és aquella sensació, no se ben bé d’on surt, d’estar mirant una pel·lícula com quan eres menut. Com tornar, per uns moments, el temps endarrere. Esperem que duri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada