L'amistat dels vells amics sempre queda latent. Entre l'agenda del telèfon, les xarxes socials, la memòria i els records. No es veuen, però estant allà, malgrat la distància. Amb el vells amics, el pas del temps juga a favor. Un somriure sempre et delata. Amb un centenar de batalletes viscudes i unes cerveses -en plural- al damunt la taula, per rememorar-les novament. I un món mig real, mig imaginari. Sense rellotges. I l'abraçada -més enllà de la fòrmula formal del comiat escrit- sempre és literal i autèntica. Són espècies protegides dels rumors que tenen perdonats tots els pecats. Són lleials i sincers. Fins que la mort ens separi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada