dimecres, 25 d’abril de 2012

SOM I SEREM ETERNS


La premsa catalana anunciava fa uns dies la preparació, per part de l'Equipe, d'un suplement especial dedicat al Barça, amb el lema: "100% Barça, més que un club." Un títol típic i tòpic, però l'originalitat de la qüestió venia amb la imatge de les tres samarretes històriques del club amb els tres personatges que han marcat la història moderna de la institució: el 14, el 4 i el 10. El Pare, el Fill i l'Esperit Sant. No cal dir noms. El pare indubtable d'aquesta forma d'entendre el futbol, que va marcar com a jugador i com a entrenador. El fill que, amb el seu estil propi, ha acabat superant al mestre, especialment com a entrenador. I el sant esperit, que només ahir vam descobrir que, en realitat, és un ésser humà.

 Les tendènces d'anàlisi més recents de les ciències socials han centrat bona part dels seus interessos en l'estudi dels compoments més subjectius de les persones i de la societat. En tot allò vinculat amb els sentimentals i les emocions. Amb elements impressindibles com els rituals i els mites, i amb els seus components religiosos. Amb la potència de les imatges i dels símbols.

Per això la publicació del diari francès em va semblar del tot suggerent. I més en un dia com avui, quan ha quedat confirmada la setmana negra del millor club del món. Perquè els déus del futbol sí que existeixen, i li deuen una Champions al Chelsea. I, contra això, res hi podien fer ni el fill ni l'esperit sant. Bromes a part, perquè més enllà d'un mal dia i d'una mala setmana, la línia traçada per la santíssima trinitat blau-i-grana continua. Perquè un equip convencional pot quedar ferit de mort per les tres derrotes en els tres partits més imprtants de la temporada. Però un projecte de llarga durada, una escola de futbol, va molt més enllà de tot això, de guanyar una Champions o una Lliga que, al cap i a la fi, no deixen de ser coses terrenals. Perquè jugant a la defensiva es pot arribar a guanyar una Lliga de Campions, però aquí estem parlant de ser fidel a una identitat futbolística que t'ha fet un mite. Estem parlant d'entrar a la Història. De sobreviure al pas del temps i de ser recordat per les generacions futures.