dijous, 22 de setembre de 2011

MANUAL D'AUTORRECEPTA

Font de la imatge: exprocci.com
"Mirar al cel. Dormir a baix d'un arbre. Caminar descalç per l'herba. Per la lluna. Olorar la brisa del mar. Reciclar idees. Mirar cap a dins. Estalviar energies. Somniar. Sense mirar el rellotge." El manual autoreceptat de descans de les vacances estava imprès a la contra de dos sobrets de cafè amb llet -deliciòs, com sempre- que m'havia pres per esmorzar al bar del costat de la feina durant els últims dies de treball. O potser no era del tot d'autorecepta. Com si el cambrer, que sempre són llicenciats en psicologia, m'hagués estat observant aquests últims mesos, cansat i estressat. I els hauria deixat subliminalment, com qui no vol la cosa, com un missatge en una ampolla. Tota una inspiració per mi i, ipso facto, una declaració d'intencions. Senzilla, vital, adaptable econòmicament en temps de crisi i gens pretensiosa.

Al final no l'hem pogut complir del tot, fil per randa, com haruia fet un bon pacient. Però ho hem intentat i ens hi hem apropat, fent una ralla per marcar els que ja tenia. Ara ja només hem queda per guixar-ne un: el de dormir a baix d'un arbre. Però qualsevol dia de tardor... Ara, a començar de nou, com els xiquets el nou curs i els futbolistes la nova temporada. A tornar a escriure al bloc, a reempendre projectes i idees, a retrobar amistats i a no deixar-nos emportar per la rutina. I a buscar una bona soca per fer la migdiada abans no arribe el fred.