dimecres, 28 de setembre de 2011

JOSEP TERMES I EL CATALANISME POPULAR

A principis de setembre va morir un dels historiadors de referència a Catalunya, Josep Termes (1936-2011). Ha destacar els seus orígens familiars ebrencs i la seva oposició a la dictadura, que li valgué l'expulsió de la universitat. Entre les diverses aportacions a la historiografia, Termes va deixar petjada en la revivindicació d'un catalanisme d'arrel popular. En uns anys on predominaven els paradigmes de les escoles marxistes i d'altres, s'havia imposat arreu la tesi que el catalanisme havia estat un moviment polític sorgit i inspirat per les classes dominats, entre els sectors burgesos i els partits i l'associacionisme socialment conservador. O dit en les paraules de Jordi Solé Turé, en l'origen burgès del catalanisme. De dalt a baix.

Però Termes va posar un nou element damunt la taula que estimulà el debat historiogràfic. Des del seu punt de vista, el catalanisme bevia dels sectors populars, des de la base del poble. Amb l'obrerisme com un eix central de les seves tesis. Enmig d'artesants, menestrals i pagesos. Entre federals i progressistes. De baix a dalt.

Passats uns anys, avui és majoritària la idea que el catalanisme és un moviment del tot transversal, amb les seves versions nacionalistes i cada vegada més obertament independentistes. Què és present tant a dreta com a esquerra, entre empresaris emprenedors i entre mileuristes, de l'Església a la casa ocupada. Com en un país normal.

Però tornem a Josep Termes. Perquè, més enllà de les idees, Termes va ser un historiador valent, que no va dubtar ni va tenir por en anar contra-corrent. Fidel al seu pensament, va aixecar la veu contra les tesis establertes i acceptades per la majoria. Tot un exemple que perdura més enllà de la seva mort.