DARWINISME i WEB 2.0

Diuen els que en saben que això de la web 2.0 ha caducat els llibres de text que havíem estudiat a l'escola: el missatge ara ja no només va de l'emissor al receptor mitjançant un canal unidireccional, sinó que també pot anar de forma inversa, i acabar esdevenint una xarxa. Expliquen que ara, el productor del missatge i el seu consumidor poden ser una mateixa persona, una espècie nova que es va reproduïnt dins d'aquest nou ecosistema digital: el "prosumidor". Tot això condueix al discurs de la universalització de l'accés a la xarxa, tant per a consumir -reduint la fractura digital-, com per a produir espais web. La qual cosa és del tot certa. Però també ho és el discurs més crític i pràctic, que acusa de voyaers als primers i d'exibicionistes als segons, on l'ego i l'egocentrisme pot entrar en escena. O, de nou, els acusa de totes dues coses a l'hora. 

I dins d'aquesta web 2.0, al costat dels productes marca de la casa -com el Youtube o el Facebook-, sembla ser que els weblocs segueixen també aquestes lleis no escrites. Els blocs també han democratitzat internet, tothom en pot fer un, tothom pot expressar les seves opinions. Però també s'acusa la blocosfera molt sovint d'amateurisme: tothom pot parlar de tot, puja la quantitat però també pot baixar la qualitat, com a la Viquipèdia. 

Coincidint amb el bicentenari del naixement de Charles Darwin, afirmen també que la seva teoria de l'evolució es podria aplicar igualmnet a la blogosfera. Els blocs també evolucionen, també passen una selecció natural, també s'han d'adaptar. Els més populars són més llegits, és recomanen, s'enllacen, i això fa que hi hagi també un component qualitatiu. Els dolents tendiran a desararéixer, mancats d'actualitzacions i de links. Esperem sobreviure i no acabar perdent-nos dins aquests mecanismes de selecció i adaptació de l'ecosistema blocaire.