dissabte, 27 de desembre de 2008

MACIÀ A L'EBRE, 75 ANYS DESPRÉS


Aquest dia de Nadal del 2008 s'ha commemorat el 75è aniversari de la mort del primer president de la Generalitat restaurada durant la República, Francesc Macià (1859-1933), conegut popularment com l’Avi. L'any 2009 es commemorarà el 150è aniversari del seu naixement. La seva biografia és del tot interessant, sobretot per la seva complexitat, ja que es va iniciar com a militar a l’exèrcit espanyol, assolint el rang de tinent coronel, però va acabar fent una radical evolució política fins a acabar liderant l’independentisme i proclamant l’Estat Català el 14 d’abril del 1931. Una història personal que no fou lineal, sinó del tot imprevisible. La qual cosa és un clar exemple de la complexitat de la qüestió nacional i dels processos que l’acompanyen.

Francesc Macià, com a president, va tenir una relació més complexa amb les nostres comarques, en comparació amb la resta de Catalunya, pel seu enfrontament durant els anys de 1931 i 1932 amb el cabdill republicà de l’Ebre, Marcel·lí Domingo (1884-1939). La qual cosa va provocar que Domingo s’escindís de l’Esquerra el gener del 1932, i de retruc, que els republicans es presentessin dividits a les urnes en les següents eleccions. Aquestes friccions han estat explicades per Josep Sánchez Cervelló en llibres com Marcel·lí que torna (1995) o Conflicte i violència a l’Ebre. De Napoleó a Franco (2001).

El president Macià va visitar les nostres comarques en diverses ocasions, com el 28 d’agost del 1933 a Móra d’Ebre, mig any abans de morir. Ho havia fet també en la campanya electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre del 1932, tot i que va ser xiulat al cine Doré de Tortosa. Una situació que es va produïr en aquell complicat context, i que no significava que Macià no tingués partidaris l'Ebre, ans al contrari. No obstant, tant el marcel·linista Josep Subirats Piñana, com l’historiador Sánchez Cervelló, han relativitzat aquestes diferències. Per al primer, Macià va venir a Tortosa “a fer propaganda d’una candidatura concurrent a la marcel·linista, no vingué com a president de Catalunya [i afegeix al seu llibre Quatre alcaldes republicans de Tortosa (2005) que] com a com a persona i com a president, Macià gaudia del major respecte de tots els tortosins d’esquerres, començant pel propi Marcel·lí Domingo”. Per al segon, les seves diferències es van produir “més per qüestions de rivalitat […] i de tàctica política que de contingut programàtic o per la qüestió nacional, com s’especulà en el seu moment.” Unes diferències, en tot cas, conjunturals i relatives: el 1937, en plena guerra civil, els marcel·linistes reingressarien a l’ERC. Una vegada més, la història se’ns presenta, de nou, mancada d’una linialitat i amb tota la seva complexitat.


Publicat a la revista Alcanar, gener de 2009, p. 27.